María

Cor fort vingut del sud,

cos de dona,

ànima de guerrer,

bressol i aixoplug,

energia inesgotable,

els teus braços forts,

que mai defallien,

capaços d’envoltar

una família sencera,

reina silenciosa

de la casa que

tothom busca,

en una taula

aglutines el que

serà la teva herència,

estimació

sense factures,

quan ens vas faltar

va néixer un silenci,

que mai s’ha apagat,

la teva absència,

amb el temps

ha deixat de ser

un forat,

per ser una part

del nostre cor.

L’incongruència de la vida “moderna “

…lluitem pel control total de tot el que ens passa durant el dia, i en canvi la gent mor perquè se li dispara el cor de pulsacions i no el pot controlar…

potser aquelles persones que més capacitat de control tenen, son les que saben parar i  gaudir d’uns moments estant sense fer res.

TERRA

Nit oberta als estels,
peus clavats a la terra humida,
braços alçats,
ulls closos,
començo a sentir,
so de percussions,
que va pujant
a través meu
cap al mar d’estels,
on sona una viola.
Lluiten, juguen,
i es barregen,
el cor s'accelera
cada vegada més ràpid,
el temps els va equilibrant
i van trobant la melodia,
alimentant el meu cos,
donant-li una força
com no l'he tinguda mai,
música calmant la bèstia,
energia amb control,
cor fort i potent,
mare terra.

…
energia

…

En este convulso mundo,

en el tiempo del yo y el ya,

donde lo primero es el dinero,

del culto a esa otra belleza,

la externa y moldeable,

donde todo el mundo

lo muscula todo,

menos el corazón,

donde un regalo no es un regalo,

si no es cuantificable en dinero,

hoy que los niños solo saben

jugar a competir,

hoy que ayudar a los demás

nos hace reír,

os digo que me voy

a infiltrar entre vosotros,

y como luchador de guerrillas,

sin llamar la atención,

voy a bombardear

vuestra hipocresía,

voy a bombardear

vuestro pétreo corazón,

porque en realidad,

lo único que queréis,

es correr por la vida,

…no vivir.

Tot tren es pot tornar a agafar,

si l’has perdut,

quan pasava per la teva parada,

hauràs d’apretar a córrer,

i podràs agafar-lo en la següent,

però si et quedes parat,

allà, a l’andana,

el perds per sempre.

quan hi pugis potser no trobaràs,

aquell seient que havies imaginat,

però a la vegada això et permetrà,

veure vistes amb les que,

no contaves.

Qualsevol nit pot sortir el sol. Jaume Sisa

Fa una nit clara i tranquilla,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols hi faltes tu ...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai ...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Qui cuidarà al cuidador

quan el cuidador no pugui cuidar,

cuiden un darrera un altre,

i quan acaben amb un,

els hi apareix un altre

és aquell petit detall diari,

són les grans lluites,

és el pes de sentir-se cuidador,

és el veure que ningú,

recull el testimoni,

herois / heroïnes del dia dia,

són força però també són plor,

s’inventen la seva pròpia imatge,

per poder exercir amb tranquil.litat.

com estic d’orgullós del vostre nas,

i de com el passegeu per tot el món,

Palestina, Àfrica , Bòsnia

les vostres sabatotes,

llustrades per cridar la atenció dels nens,

les vostres cares són el més semblant

al somriure dels vostres cors,

sembla a vegades impossible

que li arrenqueu un somriure

a un nen que ha perdut a tota la

seva família sota una bomba,

aquests nens que potser l’endemà no

els hi quedarà més, que sostenir un fusell,

o aquestes nenes que abans de ser dones,

ja se’ls hi ha de parlar de la sida,

res m’agradaria més,

que se seguís estenent,

com taca d’oli el vostre esperit.

                                                       als del nas vermell, PSF.

He començat a endreçar

calaixos a l’armari,

a llençar roba que no serveix,

estava tot barrejat,

la d’hivern amb la d’estiu,

coses velles amb coses noves,

he trobat roba que,

mai m’havia agradat,

s’havia de fer neteja

de roba que ocupa espai

i ja no fa servei,

o no l’ha fet mai,

potser sí alguna,

va fer ja la seva feina,

en el seu dia,

però ja no serveix

i arranjar-la no es pot,

les persones canviem,

i hi ha peces de roba,

que al cap de un temps,

ja no ens van bé,

em quedaré segur,

amb aquelles peces

amb que em trobo millor,

i si convé renovaré,

aquelles amb les que

no m’hi veig

a partir d’ara,

els meus calaixos,

ben organitzats ,

crec que faran goig,

i m’agradarà de veure’ls així.

Somàlia

...i nosaltres som els animals racionals ?

por

mort

destrucció

malaltia

desnutrició

lluita entre germans.

“...quan dos elefants es barallen, és l’herba la que pateix...”

                                                                        a MSF.

Per fi,

ja no em fas ni mal ni bé,

per fi,

...descans,

per fi,

et puc dir adéu,

pau...

Al vespre els meus ulls riuen,

tot mirant al cel,

i veuen algun estel,

que fa una llum especial,

han oblidat ja aquell temps

en que les llàgrimes per aquell sol

que s’estava apagant,

no permetien veure nous estels que

acabaven de néixer,

com ve passant,

cada vespre,

des que el món és món.

Hi ha un pou ,

que quan més aigua treu,

més aigua té,

és el pou del somriure,

beu d’aquest pou,

i cada vegada que beus,

donaràs més somriures,

i passaràs a formar part del pou,

donant-li la teva força,

...on està l’amor ¿??

hi ha gent que ho dóna tot,

i cada dia té més,

i aquells que escatimen,

cada dia que passa,

tenen menys

...és el món al revés ¿??

no...

és donar sense calcular

el que em toca a canvi,

és omplir el pou del que tu veuràs.

Què tens, que tothom qui et coneix

sempre vol tornar,

m’he prendat de tu bella ciutat,

de les teves platges,

del mar que les acarona,

de la força amb que s’hi apropa,

també d’aquella corrua humana,

que tot parlant,

hi passeja amunt i avall,

i d’aquells nois que apareixen de qualsevol racó,

quan el mar s’embraveix,

i que pujats en una planxa

fan quelcom de semblant a volar

damunt les onades,

quin truc de màgia,

quan feu desaparèixer la platja,

només fent pujar el nivell del mar

com admiro la vostra gent,

de caràcter lluitador,

exemple d’estima

per una terra i la seva cultura,

menjar ja és una altra cosa,

pots arribar a tocar el cel

menjant entre vosaltres

o tan sols tapejant,

voltar pels teus carrers,

estrets i plens d’història

a la part antiga,

o els enigmàtics palaus

de gran bellesa ,

és un regal per als sentits,

però recordo i m’emociono,

d’algunes passejades nocturnes,

descalç per la Concha,

ensumant l’olor salada

de les teves transparents aigües,

o una fantàstica posta de sol,

reflectint la seva vermellor al mar,

i de tant en tant,

hi ha dies en que desitjaria

seure’m-hi,

tancar els ulls,

respirar a fons,

i recollir les energies

que ofereix el vostre mar.

sis del matí ,

tret de sortida,

una dutxa,

intent de fer bona cara,

no puc,

tinc son!!!!

una mica d’esmorzar,

fer el llit,

la cartera,

la bossa del gimnàs,

comencem,

un embús,

al arribar a la feina,

un client a la porta

que no te,

ni rellotge,

ni espera.

Oh, que ve !!!

avui els ordinadors

s’han penjat,

un altre client,

aquest està cabrejat,

un altra reunió inútil,

sembla ser

que l’amo diu que guanya poc,

arriba l’hora de tancar,

un altre client,

aquest diu que vindrà,

però es retrassa una mica,

només mitja horeta!!!!

per fi tanquem,

un altra cua amb el cotxe,

una mica a la piscina,

sinó, un dia les cervicals em mataran,

sopar, alguna cosa ràpida,

endreça una mica,

revisa el correu,

son les dotze,

potser que anem a dormir, no?

t’afaites ara o demà al matí?

torna a rentar-te les dents,

al final,

has tingut premi !!!

de consolació per això !!!

demà podràs tornar a participar.

                                         ... crec de tota manera que ningú ha guanyat aquesta cursa ¡!!!