Petit's profilepetit príncepPhotosBlogListsMore ![]() | Help |
petit príncepTot el que es essencial es invisible als ulls.....el petit príncep
February 16 Seguir caminando,
Seguir caminando, seguir viviendo, incluso cuando se acaba el camino, seguir caminando, solo al llegar al precipicio sabrás si seguía el camino al otro lado,solo al llegar al precipicio, sabrás si podías saltarlo. Si quieres combatir tu llanto llora hasta el final con todas tus fuerzas, si quieres quedarte en él, solo tienes que acallarlo, te quedará para siempre dentro. Si quieres combatir tus miedos enfréntate a ellos con convicción, puede que pierdas, pero habrás ganado tu primera lección…
January 09 feina d'hospital
................. a un pallasso d'hospital, aquells que fan que l'estada als hospitals de les personetes que en diem nens, siguin més suportables, li pregunten :
_ un bon desig ???
.....respon : quedar-me sense feina !!!!
salut, amic !!! Jo peix,Jo peix, veient que no puc remuntar el riu que em pertoca,ja que algú a decidit canviar-lo de curs i deixar-lo sense aigua, i en nom de totes les criatures del nostre planeta, incloent-vos a vosaltres homes, i parlant en nom del planeta que compartim, Us demanem: Que respecteu l’aigua de la pluja, dels rius, dels pous, del mar. Que respecteu els arbres, les plantes, les flors. Que ens respecteu a animals, bèsties i animalons. Que respecteu la terra, les muntanyes, els deserts, els camps sembrats, els boscos. Que respecteu l’aire (sense ell tothom morim). Que us respecteu entre vosaltres, en la vostra diversitat, en les vostres creences, joves i vells. Perquè en el moment en que jo no tingui rius que remuntar, no tingueu arbres, ni boscos, ni flors... en aquell moment, en realitat estareu consumint les últimes alenades de vida. I aquesta és la demanda que aquest planeta cansat, us transmet, doncs per això va crear-vos com a essers racionals, i reclama que ho demostreu.
dedicat a la neu, la pluja, el fred... doncs formen part de la vida.
January 06 silencis de generSilenci, en espera de nous vents, la nau amarada a port, l’últim viatge a deixat ferides als motors però sembla que no irreparables buscarem noves rutes, buscarem nous camins, mentrestant lligarem les veles, no vingui un mal cop de vent inesperat i arrossegui l’embarcació sense rumb.
October 13 absència...no volia veure't marxar ,
i ara , m'adono que ja no estàs,
i qui queda ja no ets tu. September 22 MaríaMaría
Cor fort vingut del sud, cos de dona, ànima de guerrer, bressol i aixoplug, energia inesgotable, els teus braços forts, que mai defallien, capaços d’envoltar una família sencera, reina silenciosa de la casa que tothom busca, en una taula aglutines el que serà la teva herència, estimació sense factures, quan ens vas faltar va néixer un silenci, que mai s’ha apagat, la teva absència, amb el temps ha deixat de ser un forat, per ser una part del nostre cor.
incongruències
L’incongruència de la vida “moderna “
…lluitem pel control total de tot el que ens passa durant el dia, i en canvi la gent mor perquè se li dispara el cor de pulsacions i no el pot controlar…
potser aquelles persones que més capacitat de control tenen, son les que saben parar i gaudir d’uns moments estant sense fer res. May 14 por...no em fa por la mort, el que em fa por és no saber gaudir del gran regal diari que és la vida.May 12 terra
TERRA … …
January 01 el yo y el yaEn este convulso mundo, en el tiempo del yo y el ya, donde lo primero es el dinero, del culto a esa otra belleza, la externa y moldeable, donde todo el mundo lo muscula todo, menos el corazón, donde un regalo no es un regalo, si no es cuantificable en dinero, hoy que los niños solo saben jugar a competir, hoy que ayudar a los demás nos hace reír, os digo que me voy a infiltrar entre vosotros, y como luchador de guerrillas, sin llamar la atención, voy a bombardear vuestra hipocresía, voy a bombardear vuestro pétreo corazón, porque en realidad, lo único que queréis, es correr por la vida, …no vivir.
no perdis el trenTot tren es pot tornar a agafar, si l’has perdut, quan pasava per la teva parada, hauràs d’apretar a córrer, i podràs agafar-lo en la següent, però si et quedes parat, allà, a l’andana, el perds per sempre. quan hi pugis potser no trobaràs, aquell seient que havies imaginat, però a la vegada això et permetrà, veure vistes amb les que, no contaves. October 20 qualsevol nit....Qualsevol nit pot sortir el sol. Jaume Sisa Fa una nit clara i tranquilla,
...de les tristors en farem fum, octubre 2007
September 27 Birmania...Avui heu matat dos monjos , la seva arma !!!! ....la seva flasada vermella , un déu , i la raó de
demanar el que és just....
...Avui jo també sóc budista...
...no aconseguireu fer callar als que lluiten pel que és just !!!!!
a la lluita del monjos a Birmania
September 05 preguntesPerdona que em pregunti,
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
He començat a endreçar
calaixos a l’armari,
a llençar roba que no serveix,
estava tot barrejat,
la d’hivern amb la d’estiu,
coses velles amb coses noves,
he trobat roba que,
mai m’havia agradat,
s’havia de fer neteja
de roba que ocupa espai
i ja no fa servei,
o no l’ha fet mai,
potser sí alguna,
va fer ja la seva feina,
en el seu dia,
però ja no serveix
i arranjar-la no es pot,
les persones canviem,
i hi ha peces de roba,
que al cap de un temps,
ja no ens van bé,
em quedaré segur,
amb aquelles peces
amb que em trobo millor,
i si convé renovaré,
aquelles amb les que
no m’hi veig
a partir d’ara,
els meus calaixos,
ben organitzats ,
crec que faran goig,
i m’agradarà de veure’ls així.
Somàlia
...i nosaltres som els animals racionals ?
por
mort
destrucció
malaltia
desnutrició
lluita entre germans.
“...quan dos elefants es barallen, és l’herba la que pateix...”
a MSF.
Al vespre els meus ulls riuen,
tot mirant al cel,
i veuen algun estel,
que fa una llum especial,
han oblidat ja aquell temps
en que les llàgrimes per aquell sol
que s’estava apagant,
no permetien veure nous estels que
acabaven de néixer,
com ve passant,
cada vespre,
des que el món és món.
Hi ha un pou ,
que quan més aigua treu,
més aigua té,
és el pou del somriure,
beu d’aquest pou,
i cada vegada que beus,
donaràs més somriures,
i passaràs a formar part del pou,
donant-li la teva força,
...on està l’amor ¿??
hi ha gent que ho dóna tot,
i cada dia té més,
i aquells que escatimen,
cada dia que passa,
tenen menys
...és el món al revés ¿??
no...
és donar sense calcular
el que em toca a canvi,
és omplir el pou del que tu veuràs.
Què tens, que tothom qui et coneix
sempre vol tornar,
m’he prendat de tu bella ciutat,
de les teves platges,
del mar que les acarona,
de la força amb que s’hi apropa,
també d’aquella corrua humana,
que tot parlant,
hi passeja amunt i avall,
i d’aquells nois que apareixen de qualsevol racó,
quan el mar s’embraveix,
i que pujats en una planxa
fan quelcom de semblant a volar
damunt les onades,
quin truc de màgia,
quan feu desaparèixer la platja,
només fent pujar el nivell del mar
com admiro la vostra gent,
de caràcter lluitador,
exemple d’estima
per una terra i la seva cultura,
menjar ja és una altra cosa,
pots arribar a tocar el cel
menjant entre vosaltres
o tan sols tapejant,
voltar pels teus carrers,
estrets i plens d’història
a la part antiga,
o els enigmàtics palaus
de gran bellesa ,
és un regal per als sentits,
però recordo i m’emociono,
d’algunes passejades nocturnes,
descalç per la Concha,
ensumant l’olor salada
de les teves transparents aigües,
o una fantàstica posta de sol,
reflectint la seva vermellor al mar,
i de tant en tant,
hi ha dies en que desitjaria
seure’m-hi,
tancar els ulls,
respirar a fons,
i recollir les energies
que ofereix el vostre mar.
sis del matí ,
tret de sortida,
una dutxa,
intent de fer bona cara,
no puc,
tinc son!!!!
una mica d’esmorzar,
fer el llit,
la cartera,
la bossa del gimnàs,
comencem,
un embús,
al arribar a la feina,
un client a la porta
que no te,
ni rellotge,
ni espera.
Oh, que ve !!!
avui els ordinadors
s’han penjat,
un altre client,
aquest està cabrejat,
un altra reunió inútil,
sembla ser
que l’amo diu que guanya poc,
arriba l’hora de tancar,
un altre client,
aquest diu que vindrà,
però es retrassa una mica,
només mitja horeta!!!!
per fi tanquem,
un altra cua amb el cotxe,
una mica a la piscina,
sinó, un dia les cervicals em mataran,
sopar, alguna cosa ràpida,
endreça una mica,
revisa el correu,
son les dotze,
potser que anem a dormir, no?
t’afaites ara o demà al matí?
torna a rentar-te les dents,
al final,
has tingut premi !!!
de consolació per això !!!
demà podràs tornar a participar.
... crec de tota manera que ningú ha guanyat aquesta cursa ¡!!!
|
|